La Flama (Obrint Pas)

No et limites a contemplar 

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa

No podran res davant un poble

unit, alegre i combatiu.

Anuncis

QUEDA PROHIBIDO…….

QUEDA PROHIBIDO !

Queda prohibido llorar sin aprender,

levantarte un día sin saber que hacer,

tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,

hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor

Queda prohibido dejar a tus amigos,

no intentar comprender lo que vivieron juntos,

llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,

fingir ante las personas que no te importan,

hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,

olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,

tener miedo a la vida y a sus compromisos,

no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin

alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,

todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,

olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,

pensar que sus vidas valen mas que la tuya,

no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,

no tener un momento para la gente que te necesita,

no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

en un principi atribuït a Pablo Neruda,


Que tinguem sort….

 

 He volgut rempendre l’activitat d’aquest blog amb aquesta cançò per què m’algrat els entrebancs que ens monstra el camí hem de continuar caminant, per què no tot és planer ni està ple de glòries… però l’important segueix sent que no deixem de costat eixa xispeta que d’alguna manera ens fa somiar

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

¿Es la lectura una tarea pendiente?

animació lectora blog

Cuando mi madre me contaba un cuento

yo miraba en forma alternativa sus manos y sus ojos.

En sus manos veía moverse a todos los personajes de la historia

y en sus ojos palpitaba la emoción de cada uno de ellos.

Sentía salir su voz de todo su cuerpo,

de toda su piel. Federico García Lorca.

Hoy en día, en gran parte de contextos escolares de las sociedades desarrolladas, la lectura, ha pasado a convertirse en un libro de texto más, repleto de actividades de compresión lectora aburridas donde lo único que parece importar a los maestros es la capacidad de atención y memorización del niño. Fomentándose así, una baja valorización de la lectura y convirtiéndola en un simple proceso decodificador de símbolos. Continua llegint

Al vent del món

Hui, per molts de nosaltres s’han acabat els exámens i amb això, el curs. Ha estat un any molt mogut, plè d’entrebancs i guiat per la indignació. Però…. hui, per acomiadar-me de vosaltres, no vull parlar de això que ha endurit la meva mirada durant tot l’any, prefereixo quedar-me en un apunt més bonic relacionat amb la cançó del Raimón.

M’agrada molt eixa cançó, al igual que el Raimón la cantava fent de paquet d’una moto encarant el vent  mentre viatjava camí de València, jo també la cante quant vaig amb la meva “ xuspi” per la city. Sola, amb la Sara, amb la Marieta o amb qui fos.
Com molts ja sabeu, sempre hi cante quant vaig amb la “xuspi”, segons la meva mare aprengui abans a cantar que a parlar. Però, aquesta canço és especial, em recorda al sentit de la meva estància a València i, a tots vosaltres: la Sara, el Deivid, el Charli, el Andrés, la Marieta, el Àngel,la Patri, la Isa, el Marc, el Juanillo, el Juan,  Javi Alfarrasinet, Javi, la Noelia, la Mire, el Andreu, el Vicentet … Tots, d’una manera o d’altra  m’acompanyeu i, em feu crèixer. El meu esperit us ha cedit poder i autoritat des de el amor, per tots plegats, “cridar al vent del món”. Fins el proper curs. BON ESTIU!!!!

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

Continua llegint

Ignasi Lluch, l’art amb potencial de cura

foto nasio x al blog

Açí deixe un artícle que va aperèixer al periódic Mediterràneo dedicat al nostre amic i veí Nasio, més conegut com HMAN.
Amb el seu art, aquest artíste contemporàni, demostra que una obra d’art pot servir tant com a mitjà d’expressió front una adversitat, com pot ser, a una gran terapia per a combatir enfermetats, ja que ,dins del potencial artístic de cadascú podem trobar la força, confiança i coratge necessaris per superar qualsevol malaltia.

Cuando un lienzo sustituye al mar ( El Periódico Mediterraneo – 05/03/2009 )

Seguim parlant de Bolonya…..

Una volta heu llegit el artícle del César espere que la vostra visió del Procés de Bolonya haja canviat almenys un poquet. Ara ja no val que em digueu que a vosaltres això no us afecta i que res teniu a veure. Com heu vist Bolonya simplement n’hes la manifestació en els espais educatius de la nova cosmovisió en la que ja estem adherits i, on el mercat té l’última paraula en tot allò que hi fem.  Mireu!! ara m’agradaría que vejau un video de les carregues que van patir els joves estudiants de Barcelona pel simple fet de sortir al carrer per demanar el seu dret de paraula. 

 
Recordeu aquets fets, que tant de boom van tindré en els mitjans de comunicació? o pot ser no podeu recordar-los d’aquesta manera  perquè us van mostrar unes imatges i un discurs que deïa: los jóvenes toman las calles para delinquir y manifestar-se de una forma violenta.    
He ahí les campanyes mediàtiques en contra de la població que es rebela i es surt de la normalitat que el mercat predetermina, i a fabor de una limpiesa de cutis de la policia represiba de hui en dia que pega en català però que per lo vist anteriorment poc es diferència de la anterior.