QUEDA PROHIBIDO…….

 

 

Que tinguem sort….

 

 He volgut rempendre l’activitat d’aquest blog amb aquesta cançò per què m’algrat els entrebancs que ens monstra el camí hem de continuar caminant, per què no tot és planer ni està ple de glòries… però l’important segueix sent que no deixem de costat eixa xispeta que d’alguna manera ens fa somiar

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

¿Es la lectura una tarea pendiente?

Cuando mi madre me contaba un cuento

yo miraba en forma alternativa sus manos y sus ojos.

En sus manos veía moverse a todos los personajes de la historia

y en sus ojos palpitaba la emoción de cada uno de ellos.

Sentía salir su voz de todo su cuerpo,

de toda su piel. Federico García Lorca.

Hoy en día, en gran parte de contextos escolares de las sociedades desarrolladas, la lectura, ha pasado a convertirse en un libro de texto más, repleto de actividades de compresión lectora aburridas donde lo único que parece importar a los maestros es la capacidad de atención y memorización del niño. Fomentándose así, una baja valorización de la lectura y convirtiéndola en un simple proceso decodificador de símbolos.

Al vent del món

Hui, per molts de nosaltres s’han acabat els exámens i amb això, el curs. Ha estat un any molt mogut, plè d’entrebancs i guiat per la indignació. Però…. hui, per acomiadar-me de vosaltres, no vull parlar de això que ha endurit la meva mirada durant tot l’any, prefereixo quedar-me en un apunt més bonic relacionat amb la cançó del Raimón.

M’agrada molt eixa cançó, al igual que el Raimón la cantava fent de paquet d’una moto encarant el vent  mentre viatjava camí de València, jo també la cante quant vaig amb la meva “ xuspi” per la city. Sola, amb la Sara, amb la Marieta o amb qui fos.
Com molts ja sabeu, sempre hi cante quant vaig amb la “xuspi”, segons la meva mare aprengui abans a cantar que a parlar. Però, aquesta canço és especial, em recorda al sentit de la meva estància a València i, a tots vosaltres: la Sara, el Deivid, el Charli, el Andrés, la Marieta, el Àngel,la Patri, la Isa, el Marc, el Juanillo, el Juan,  Javi Alfarrasinet, Javi, la Noelia, la Mire, el Andreu, el Vicentet … Tots, d’una manera o d’altra  m’acompanyeu i, em feu crèixer. El meu esperit us ha cedit poder i autoritat des de el amor, per tots plegats, “cridar al vent del món”. Fins el proper curs. BON ESTIU!!!!

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

Ignasi Lluch, l’art amb potencial de cura

Açí deixe un artícle que va aperèixer al periódic Mediterràneo dedicat al nostre amic i veí Nasio, més conegut com HMAN.
Amb el seu art, aquest artíste contemporàni, demostra que una obra d’art pot servir tant com a mitjà d’expressió front una adversitat, com pot ser, a una gran terapia per a combatir enfermetats, ja que ,dins del potencial artístic de cadascú podem trobar la força, confiança i coratge necessaris per superar qualsevol malaltia.

Cuando un lienzo sustituye al mar ( El Periódico Mediterraneo – 05/03/2009 )

Seguim parlant de Bolonya…..

Una volta heu llegit el artícle del César espere que la vostra visió del Procés de Bolonya haja canviat almenys un poquet. Ara ja no val que em digueu que a vosaltres això no us afecta i que res teniu a veure. Com heu vist Bolonya simplement n’hes la manifestació en els espais educatius de la nova cosmovisió en la que ja estem adherits i, on el mercat té l’última paraula en tot allò que hi fem.  Mireu!! ara m’agradaría que vejau un video de les carregues que van patir els joves estudiants de Barcelona pel simple fet de sortir al carrer per demanar el seu dret de paraula. 

 
Recordeu aquets fets, que tant de boom van tindré en els mitjans de comunicació? o pot ser no podeu recordar-los d’aquesta manera  perquè us van mostrar unes imatges i un discurs que deïa: los jóvenes toman las calles para delinquir y manifestar-se de una forma violenta.    
He ahí les campanyes mediàtiques en contra de la població que es rebela i es surt de la normalitat que el mercat predetermina, i a fabor de una limpiesa de cutis de la policia represiba de hui en dia que pega en català però que per lo vist anteriorment poc es diferència de la anterior.

Institucions…….

Las relaciones de dominación social, se reflejan en las instituciones. Focault.

El terme institució, es utilitzat per a designar fenòmens i fets socials tan diferents i tant poc definits que cada lector pot projectar un significat tant específic, el qual varia en funció d’uns contexts i les necessitats dels arguments.[1]

Des d’una visió sociològica, podem anomenar institució a la major part dels fets històrics organitzats que s’imposen als individus per ser  transmitits de generació en generació, per tant solen ser anticipacions estables i recíproques. Costums, educació, hàbits, conductes, economia, família, associacions, organitzacions…, són móns regits per les institucions.

Així, igual que la política, el terme institució impregna part dels espais on ens moguem, condiciona la nostra pràctica.

BOLONYA TAMBÉ ENS AFECTA!!!!!!!

Desde fa un  temps enrere en part dels espais educatius europeus han succeit diversos moviments de protesta contra el que es coneix com l’anomenat Procés de Bolonya.  De fet, qui no ha vist imatges de  estudiants de l’Estat Espanyol i de la resta d’Europa  ocupant facultats, acampant i dormint dins d’elles? qui no ha vist imatges de manifestacions estudiantils en senyal de protesta pel seu desacord amb el Procés de Bolonya?.

Bolonya,  és una reforma que ens afectará directament i prácticament tant els estudiants com la resta de la població  però hem sigut exclosos en la presa de decisions sobre la posada en marxa o no de la reforma.

Si  hui he penjat aquest post és per qué  m’agradaría que llegireu el artícle d’un mestre meu,  Benicarló no és caracteritza per ser un poble reivindicatiu,  de fet els nostres polítics ja es encarreguen de tindrens distrets amb el Povet.com o amb altres alternatives d’oci que lluny de qualsevol pretext educatiu, no ens deixen veure ni preocupar-nos per totes aquelles manifestacions de poder que acometen sobre el nostre poble.

Bé, us deixe el artícle del César per a que esteu  ben informats i així tots sapiguem en que consisteix el Procés de Bolonya, ara ja no val dir que no en anteneu del tema. Sí, ja se que molts de vosaltres pensareu que res de tot allò que representa Bolonya us vincula, jo no hi pense així,  llegiu-lo i després conversem.

artícle cesar cascante

hui va d’educació………

  

 

 No caminis davant meu

pot ser no podre seguirte

no caminis darrere meu

pot ser no podré guiarte

Camina al meu costat

i sigues el meu amic.

 Albert Camus. 

 

 

El terme educació,  done lloc a molts de discurssos, de fet en un dia qualsevol, molts de nosaltres podem escoltar el mateix infinitud de voltes. Ara bé,  molts de nosaltres ens hem topat a l’escola o en qualsevol estudi més especific amb dos tipus de docents.

Un nou maig del 68………revoltes

Moltes voltes hi he sentit aquest any per la facultat que el revól originat per Bolonya s’assemblava a les revolucions de maig del 68, i també moltes voltes us he sentit ( referint-me als meus amics de Benicarló) dir-me que sóc hippy.
Moltes voltes m’han indignat aquest comentaris, no hi crec amb maig del 68 ni amb els hippys. Hui, m’agradaría mostrar-vos un poc d’història de maig del 68 i dels hippys, per això us deixe un text que vaig escriure el any passat per a una asignatura. Espero que us agrade.

¿Mayo del 68?, ¿ Mayo francés?, ¿ una revolución significativa?.
En la mayoría de textos podemos encontrar o consultar, “Mayo del 68”, se utiliza para definir la oleada de protestas y manifestaciones juveniles y estudiantiles que se produjeron en las democracias occidentales durante aquel año. De hecho, si nos ponemos a investigar, al principio casi todo lo que encontraremos estará vinculado hacía acontecimientos franceses dejando de lado sucedidos de otros países.